Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimecres, 12 de setembre del 2012

RESSENYA LITERÀRIA. nº4-UN BUEN PARTIDO, llibre



Perquè sóc de les persones que pensen que si  mirem o llegim les experiències d’altres viatgers o textos descriptius abans de visitar un lloc, ens podem fer idea d’on anem, què veurem, com és la gent que per uns dies va a envoltar-nos i quins són els seus costums. 

            



Nº4-UN BUEN PARTIDO
Vikram Seth




Ressenya feta per l’editorial Anagrama, 1995

Poques vegades un debut novel•lístic ha causat tanta expectació ni ha aconseguit un èxit tan enlluernant . Comparada per la critica amb amb “Guerra i paz” i a les millors obres de Dickens, esta monumental novel•la es va convertir en el llibre més venut des de la seua aparició a Anglaterra.

“Tu també et casaràs amb qui jo diga” li diu la senyora Rupa Mehra a la seua filla Lata al principi d’esta història. Des d’eixe moment buscar “el  bon partit”  per a Lata es converteix en el motor d’eixe extraordinari  retrat de la india dels anys cinquanta, un país que encara arrossega les ferides de la seua recent independència i el trauma de la partició, on el s esforços modernitzats entropessen amb els ancestrals costums de segles de tradició i on els matrimonis se concerten per interessos familiars.

De la mà de Lata, la nostra jove, practica i vivaç protagonista i de la seua mare la senyora Rupa Mehra, tan donada a les llàgrimes i als excessos sentimentals, ens endinsem en una completíssima galeria de personatges que representen tot tipus de teixit social de la india: nawabs, rajás, llauradors, intocables, professors de la universitat, sabaters, anglòfils a ”machamartillo” devots hindús i musulmans, cortesanes, escriptors, dones emancipades i dones orgulloses de ser ames de casa, ministres, jutges, revolucionaris. I entre ells, naturalment els tres pretendents entre els quals Lata deurà elegir: el templat Kabir, el dinàmic Haresh i el somniador Amit.

Amb un estil transparent,poètic i impregnat d’una subtil ironia, en la tradició de Tolstoi, George Eliot o Jane Austen, Vikram Seth ens ofereix una vertadera “tranche de vie” en la qual els personatges viuen, senten, estimen odien i lluiten per escapar o aconseguir  els seu destí, on la història d’amor se superposa a la història política, on els prejudicis religiosos conviuen amb la tolerància i on la lluita  amb la injustícia pot conduir a la bogeria. Amb un impressionant domini de l’ofici, amb un portentós sentit del detall -ja siga en descriure la fabricació de sabaters o la caça del llop- i amb una mirada sempre comprensiva cap als personatges, fins i tots amb els més dolents- l’autor mou el fil del relat en el qual la narració oral es mescla amb ampul•lositat del discurs polític, i el  que la prosa flueix amb una trasparencia absoluta- amb tanta naturalitat i fermesa que en ocasions oblidem que estem llegint una novel•la i pensem presenciar la vida mateixa.

Opinió personal

La ressenya de l’editor ho explica tot clarament, a mi em va enganxar només llegir-la. Simplement puc afegir que és un del llibres més bonics que he llegit en la meua vida. És el llibre que sempre recomane a viatgers i amants de la historia, als amants de la India desitjosos de visitar-la i desitjosos de conèixer la seua mentalitat. Només avise del gran inconvenient: no els dic que és un volum d’enorme grossària, ( que ho és) perquè per als bons lectors això no és problema, els avise que és molt car, tanmateix alhora aconselle que facen el que jo vaig fer, agafar-lo prestat de la biblioteca municipal. 

El llibre em va capbussar des del primer moment, malgrat  els llargs i densos passatges politics que intercala. I és que estos no eren un impediment per seguir endavant perquè els considerava tan ben intercalats enmig de les històries que no es feien pesats. Esta molt ben escrit. He llegit sobre l’autor que va tardar huit anys en escrure la novel.la i que ja tenia publicacions de poesia. Tot este bagatge ho deixa vore escrivint amb un estil minuciós, propi de les coses ben fetes i nugades, necessari quan es fa un llibre d’estes dimensions, i demostrant una sensibilitat en molts passatges pròpia dels poetes.

 En cada fulla veia l’ambient de la Iindia, imaginava els personatge i les històries d’amor i d’odi mostrades i entenia el seu comportament. El llibre fa sentir els sentiments que els protagonistes senten, fa entendre’ls i també la seua societat que els envolta. Encara que ja han passat molts anys des de la dècada de 1950 que és la que descriu, considere que és un llibre imprescindible per conèixer i aprofundir en la història i societat actual hindú. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada