Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 10 de novembre del 2012

SICILIA : VILA ROMANA “DEL CASALE”


Gràcies a la “Villa del Casale” podem saber més al voltant de la societat romana: jocs, activitats esportives, danses, tipus de massatges, cacera, mitologia...i els descobriments continuen...


Este és Polifemo, un dels mosaics més importants dels que hi ha a la Villa Casale,
només a 5 quilòmetres de la població de Piazza Armerina

PIAZZA ARMERINA, és una ciutat amb més de 22.000 habitants que s’ha donat a conèixer pel descobriment de “La Villa romana del Casale”.


Cartell i plànol a l'entrada del poble.

Recorde que el poble tenia racons molt bonics: el castell, la plaça de "el Duomo" o catedral construïda als segles XVII-XVIII...i carrers estrets laberíntics per on passejàrem tranquil•lament. Havia llegit que la ciutat havia patit molts terratrèmols però sortosament pel que estava veient, els terratrèmols no havien pogut amb ella.




És un poble bonic amb places i carrerrons amb encis, i monuments arquitèctonics religiosos i civils com el castell.

Una nota predominant en tota Sicília, que ens va cridar l’atenció des del primer moment, era veure esqueles dels morts en forma de pòster col•locades a les parets. I és que n'eren moltes. Hi havia per tot arreu, en pobles i en ciutats. Al llarg de tot el trajecte vam estar veient-ne i en este poble també en trobàrem.

Les esqueles a les parets cridaven l'atenció des de la primera vegada que les vàrem veure.

LA VILLA DEL CASALE forma part del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1997. Està a 5 km de la ciutat, en una zona boscosa on abundaven les especies de cacera per la qual cosa hi ha qui cataloga la vil•la com pavelló de cacera.

Però no hi ha res cert, només que va ser descoberta l’any 1929, però fins la dècada de 1950 no s’adonaren del valor dels mosaics fets per artistes del nord d’Àfrica i d’Orient pròxim. Va ser un arqueòleg italià qui va reprendre les excavacions basant-se en les indicacions dels habitants de la zona i gràcies al qual podem admirar actualment esta meravella que és com un llibre gràfic de la vida de la societat romana. 

La Villa Casale amaga un impresionant tresor en mosaics,
llegint el cartell  a l'entrada ens fem una primera idea de les dimensions de la casa.

Actualment hi ha tasques de restauració que impedeixen apreciar alguna de les dependències. En la majoria de les sales es veu el procés del treball, amb etiquetes numerant les peces que falten o assenyalant les que han estat fetes de nou. És veritablement una lloable mampresa de restauració, rescatant els mosaics perfectament conservats a traves dels segles. I això és gràcies a una inundació al segle XII que va deixar una capa de fang protegint-ho així de la devastació deguda a elements naturals. 


Són 3500m quadrats de mosaics, una joia en qüestió d’art, font d’informació sobre la vida al camp o a la casa, sobre divinitats o sobre coses terrenals. Segons es diu, la villa Casale va ser la segona residència de la família de Maximilià Hercúleo. Però esta qüestió està molt discutida i res clara. Maximilià (285-305) forma part de la primera teoria segons la qual hi va anar per retirar-se després d’abdicar. Tanmateix investigacions posteriors el situen passant els últims anys fora de Sicília. Estudis posteriors situen al fill Majencio (302-312) com el possible resident de la Villa.

Tot són especulacions perquè a la villa no hi ha cap indici que diga ser vila reial. A més a més la possessió d’esplèndides villes als afores de la ciutat era un fet escampat per l’aristocràcia romana.



La hipòtesis a la qual se li dóna més crèdit és que el propietari va ser un personatge de prestigi a l’època de Constantí, el governador de Sicília  entre 327 i 331, i consol de Roma l’any 340, Lucio Aradio Valerio Proculo Populonio. Durant el seu govern, l’any 320, sent pretor, organitzà uns jocs que tingueren gran repercussió durant anys posteriors. Els estudiosos creuen veure escenes del famosos jocs en alguns dels mosaics.



Els mosaics són testimoni dels costums i vida social de l’època. La minuciositat del treball fet pels antics romans és admirable, explicant la vida amb pedretes combinades de colors. 

Hi ha parts de la casa on es conserven les columnes, altres parets que conserven la pintura...altres molt famoses com la dependència on està Polifemo amb tres ulls o les xiques en biquini.




Algunes de les sales conserven el paviment decorat amb mosaics i s’aprecia diferencia d’estils en cada sala. Això és degut al fet de realitzar-se en diferents èpoques (no se sap exactament quan es tardà en construir la vila però s’especula que 50 anys) però també perquè els artesans eren diferents i això marcaria també la diferència. 

Però com he dit, esta és una teoria entre moltes, hi ha moltes especulacions que pretenen donar respostes a les incognites.


Visitàrem part de la Villa Casale, que compta amb més de 50 sales, seguint un plànol i seguint unes passarel•les metàl•liques que eviten erosionar els mosaics alhora que permet visualitzar-los en perspectiva i admirar la magnificència i bellesa del lloc. El sostre protector és el causant d’un calor asfixiant. És l’únic inconvenient que vaig trobar.



A l’entrada queden restos d’una font, antigament era un pati envoltat de columnes.

Entrada
Des de l’entrada s’accedia al “ peristilo” decorat amb mosaics amb caps d’animals diversos. El triclinium és un corredor romà. També s’accedia des de l’entrada, al complex termal on hi havia mosaics que representaven a la matrona de la casa. D’esta part s’accedia a un corredor decorat amb escenes del ”Circo Maximo “de Roma, fins i tot s’hi veia una carrera de quadrigues. Este corredor era utilitzat per fer exercicis gimnàstics. Hi havia una sala on els mosaics seguien la forma octogonal de les parets i la dependència de jocs de cacera que estava carregada amb el motiu temàtic d’animals. 

I així podria continuar i enumerant moltes més escenes que s’hi poden trobar. Però a villa del Cassale s’ha d’anar si es va a Sicília, val la pena admirar el minuciós treball tan ben conservat, val la pena malgrat les gotes de sudor que ens relliscaven per la cara mentre bocabadats admiraven la perfecció del treball.

REFLEXIONS POSTERIORS sobre SICILIA 2007


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada