Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 15 de març del 2014

VALÈNCIA: PINZELLADES FALLERES

Quan visitem els monuments fallers sempre ens quedem amb algun ninot que ens resulta més simpàtic, tal volta és per la critica encertada, tal volta pel que representa… en esta ocasió em quede amb un ninot, el d’una xica turista que fa àvidament una foto per no perdre detall de la visita.

Este és el ninot que en les falles 2013 jo haguera indultat: la turista curiosa que no perd punt de cap detall.
I diu la cançó : Hi ha per ahí una estoreta velleta pa la falla de sant Josep, el tio Pep?… i és que així va començar…els xiquets anant de casa en casa buscant trastos per a cremar. Abans les falles eren altra cosa.

En la Valencià medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es col•locaven dalt de les torres de vigilància, ja ho diu al “Llibre dels fets”o “Crònica de Jaume I”, que les tropes del rei portaven falles per il•luminar-se.

Hi ha mitjans de comunicació de tota Espanya i del món. Cada any les falles són una atracció. 

La festa concentra molts turistes, que com mostra esta falla, pugen al tren turístic per recorrer la ciutat de manera cómoda.

L’origen de la festa no està clar, hi ha qui diu que respon al costum de fer fogueres per donar la benvinguda a la primavera, que en València deriva en cremar trastos vells que no feien falta, a la porta dels seus tallers, en carrers i places públiques. Era al final d’hivern i en particular ho feien els fusters el dia de sant Josep per ser el seu patró.

El caràcter jocós valencià, sempre rient de les seues coses, va fer que començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l’any anterior, és per això que les falles s’ompliren de sentit irònic i crític.

I el que començà amb trastos vells va anar derivant a monuments més elaborats on aquelles figuretes iròniques del principi adopten el nom de ninots i es dissenyen i pinten amb un any d’antelació. Va haver èpoques en que les falles, com altres manifestacions populars foren perseguides, però alhora la pressió va provocar el ressorgiment amb més força. L’any 1885 es va crear un moviment en defensa de les tradicions típiques i començaren a donar premis als millors monuments fallers. La competició entre veïns va ser l’inici de la falla artística sense desaparèixer la critica predominava la preocupació estètica.

Els carrers s’omplin, les terrasses no tenen cap cadira buida.

També es pensa en la diversió dels xiquets...i no tan xiquets...

I els xiringuitos provisionals, bars i restaurants fan l’agost.

Amb l’arribada de la dictadura i de la censura, la festa va perdre part del sarcasme, tanmateix era una de les poques expressions publiques que es feien integrament en valencià. Durant este període s’instauraren moltes activitats religioses, com l’ofrena, en principi alienes, i que hui formen part principal de la festa.

Els monuments fallers mostren Valencia tal com és, la gent i els edificis, en esta falla la fallera està al costat del Miquelet i just al fons s’hi troba la torre representada.

Amb la democràcia les falles tornaren a ser crítiques i fins i tot obscenes sense cap tipus de censura. També els materials emprats van anar evolucionant. Els actuals monuments tradicionalment de fusta i cartró es fan hui en dia majoritàriament de poliestirè i fusta.

No sóc festera, parlant en termes generals, és a dir, que estes paraules dirigides a les falles bé es podrien subscriure també a les festes de Moros i Cristians, les meues, les que cada any veig passar per davant de casa. Així que ja que m'he sincerat sobre el tema festiu, també reconec que no sóc fallera. I segurament és per ignorància i falta de vivència interna de manera completa.

Part d’Espanya i arreu del món hi ha milers de persones amb ganes de conèixer què és això de les falles de València i jo que ho tinc a prop, no ho valore. Tal volta perquè ja no tinc el factor sorpresa. Però això no vol dir que renuncie a elles, més bé al contrari, de tant en tant visite les més grans de València i tots els anys les que tinc més a prop, les setabenses.

L’ofrena recorre molts carrers, cal veure-la des de diferents llocs i al final anar al a plaça de la mare de Déu per admirar el mant confeccionat amb flors.

Així que puc resumir dient que les falles m’agraden dosificades, un ratet i alguns actes. Però les recomane, no per patriotisme, sinó per admirar mestria i enginy o per admirar tradició i alegria. Cal veure-les per saber com són. No hem de conformar-nos amb les imatges que la tele ofereix, encara que, fent honor a la veritat, tal volta s’hi veuen millor des del seient de casa que no lluitant contra el maremàgnum de gent que per estes dates pul•lula pels carrers de la ciutat... i per les voreres... i pels racons... En dies de falles tota la ciutat està plena. De vegades, en hora punta, costa caminar, és impossible avançar. Si trobes gent que va “contra corrent” encara és pitjor. Imagine que l’opinió canvia si es té un balcó privilegiat per poder veure la festa sense incomoditats.

Jo sóc espectadora i amb eixe criteri parle, un criteri sempre personal i censurable. He presenciat les mascletades en directe i ben lluny d’admirar el ritme i la qualitat de l’efecte sonor he estat preocupada per les colzades que rebia del que tenia davant i darrere, a un costat i a altre.

Si la gent ho permet, cal donar la volta alk monument faller, hi ha detalls per mirar, podríem estar hores mirant una mateixa falla sempre trobant matisos xocants i interessants.

No visc l’emoció que senten els fallers i les falleres, grans i xicotets, en l’ofrena, un passacarrer que té com punt final arribar a la plaça la Verge on entre tots els rams de flors s’hi confecciona un mant a la mare de Déu dels Desamparats. I encara que no m’emocione veure-ho, m'agrada i dic amb convenciment que és molt bonic, tots els anys ho és, i és fabulós poder admirar l’originalitat en el disseny que cada any canvia.




En fer-se de nit la ciutat pren altre color, el de les llums artificials de colors i formes diferents que il.lumnen els monuments i els carrers

La meua visió negativa ve també perquè sempre vaig en el dia "gran", gent i més gent, quasi ni es pot veure res i generalment les crítiques escrites no les puc llegir perquè amb tant de maremàgnum al voltant, ni es pot. Per la qual cosa, directament faig com els estrangers que no entenen el que està escrit, no llig i simplement mire. I ja és prou.

Al final de la vesprada anem a la plaça de la mare de Deu, el mant ja de flors està fet.

Així que, mirant les coses bones, per a mi les falles, a més a més d’admirar el resultat artístic fruit de tant de temps de treball, que sempre és espectacular, són altres coses.

Anar a les falles és observar la gent amb la vestimenta tradicional i pentinats clàssics, que també és protagonista i passeja pels carrers valencians seguint el ritme acompasat de la música. També  és protagonista la gent espectadora que viu la festa.

I també...què dir del color i la música de bandes? Anar a les falles és omplir-se de l'alegria que pul•lula en l’ambient que sempre és contagiosa.

Per tota esta barreja captivadora i alhora esgotadora, si val la pena veure, al menys una vegada en la vida, les falles de València.

De totes les il.lumnicacions, sempre hi ha alguns carrers en els quals destaca. FALLES 2013
FOTO de FALLES 2014 procedent de Isabel Juan, directora de museu NINO BRAVO.


QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA; falles 2013

INFORMACIÓ HSTÒRICA treta de:
FONT-1
FONT-2






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada