Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 5 d’agost del 2014

CADAQUÉS (Girona)

Cadaquès té un color especial, i té una raó que ho justifica. 

Cadaques és un lloc especial.

Hui anem a Cadaqués creuant un paratge singular i únic, entre revoltes, entre costeres estretes i perilloses però de gran bellesa, hui anem a Cadaquès creuant el parc Natural de Cap de Creus  que conserva espècies botàniques exclusives considerades estranyes, també és lloc de pas d’aus migratòries i habitatge de fauna poc vista.

I després de revoltes i més revoltes, de verd i més verd, arribem a un preciós llogaret, especial, un que junt a altres formen part del parc natural.

Cap de creus: paratge natural.

El primer que em crida l’atenció és el color de l’ambient, del cel, de les cases, dels carrers...del conjunt total. No és un color com en altres poblacions, és diferent, pot ser té un to blavós? No sé tal volta és la imaginació. Siga el que siga m’agrada eixe toc especial i diferent, eixa peculiaritat vora la mar.

Té sabor popular mariner i alhora un sabor bohemi que li dóna personalitat.

Caminem pels seus estrets carrers laberíntics amb costeres, amb carrers empedrats fets amb pedra viva de pissarra i amb pedres extretes de la vora del mar i que han estat modelades per les ones, el rastell és el nom d’este paviment peculiar que en alguns carrers es col•locà, seguint la saviesa del passat, en forma d’espiga per evitar que les persones rellisquen...Veritablement són uns carrers encisadors, acollidors, amb cases blanques que donen llum al to blavós...cada racó és una postal. 


Hi ha racons amagats i carrers empedrats dibuixant espigues..  

I parlant de postals i imatges del passat, veig una botiga on en tenen per a vendre unes del Cadaques de fa cinquanta anys i me n’adone que molt poc ha canviat el poble des del passat. Hi està l’encant, malgrat ser un poble turístic es manté, conserva l’essència que no s’ha d’oblidar. 


També hi ha un port amb restaurants, botigues i llocs per seure i mirar tranquil.lament la mar.

Parlem amb gent. Admire l’ambient sense sorolls i la preocupació que es té per la conservació del poble. Diuen que és un poble d’artistes, i no m’estranya, potser per la tranquil•litat que s’hi respira, pot ser per l’encís del port natural o pel color especial que segons una lògica explicació que em conten, té. I és que és degut a l’orografia que envolta,  és la pissarra i les oliveres el que fan que el color que reflecteix l’aigua de la mar siga gris i no blava.

Quan més estic en este poble més bonic el trobe.

Passem molt del temps al port sense fer res més que passejar, descansar...mirant, eixes aigües grises que hipnotitzen i els colors de les cases que contrasten, és un lloc agradable que assombrosament trobem sense turisme per ser temporada baixa. Millor, pensem nosaltres, així gaudim de l’espectacle que sembla creat per a nosaltres. 

Hi ha turisme, però poc, sortosament per a qui no ens agraden les masses...


No anem a Port lligat, on està altra casa museu de Dalí perquè no disposem de temps, en conformen amb la de Figueres.

En Port lligat hi ha una casa museu del geni Dalí. 

I és que hem d’agafar un autobús que creue el cap de creus i preferim no anar amb presses. El trajecte de tornada no és curt, ja sabem el tram de revoltes que ens espera i a més a més esta vegada el fem de nit i és quan les revoltes que semblen no acaben mai més es noten. 

I és que a les fosques ja no tenim el preciós paisatge que ens distrau i ens fa oblidar els vaivens del vehicle, a les fosques només cal tancar els ulls i pensar en el peculiar color blavós de Cadaquès i el de les pedres que s’hi trepitgen tretes de vora la mar. Així distraient la ment arribem a Girona LINK om tenim l’hotel.  

QUADERN DE VIATGE, GIRONA i província, primavera 2005

Per llegir en este bloc més sobre Girona clica ací 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada