Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 14 de febrer del 2015

FRANÇA: BREST I QUIMPER al FINISTERRE

En este viatge i entre cases medievals, no deixem mai de pensar en la segona guerra mundial, la Bretanya va estar molt devastada.


Dones  bretones de la zona del Finisterre.
BREST és una ciutat amb vocació militar, ja en temps romans va ser fortalesa romana. Al segle XVII adquireix esplendor quan Richelieu hi estableix el port militar i gràcies a Luis XIV hi s’establí el gran port de la Marina Real. Al segle XVIII va seguir la  importància i més encara amb la revolució industrial que el va convertir en el gran port comercial de la regió.

Hem vingut a Brest de pas perquè els voltants són bonics i dignes de parar. De Brest poc puc dir el mateix, sincerament. Després d’haver vist totes les meravelles bretones que l’envolten, és una ciutat sense cap atractiu. Va ser destruïda durant la segon guerra mundial, totes les muntanyes que envolten Brest eren búnquers alemanys. En ser reconstruïda adoptaren plànols moderns, amb avingudes amples i edificacions altes, res a veure amb el passat on predominaven els carreronets i les casetes de fusta.


La torre, vestigi del passat i al fons s’hi veu la ciutat moderna.

L’únic que queda de l’antiguitat és la torre de la Motte-Tanguy, del segle XVI i el Castell del segle XII, actualment ocupat per la marina i el seu museu naval, com tot el port que a més a més està cercat i prohibida l’entrada.



El castell, en Brest poc  queda del passat...
I és que les instal·lacions del port estan habilitades per rebre bucs de qualsevol grandària per tasques de reparació. Hi està la seu del Centre Nacional d’explotació dels oceans i la seu del centre oceanogràfic de Bretanya. Em diuen, i m’impressiona, que s’estan recuperant les bases submarines alemanes per instal·lar-hi la base francesa de submarins nuclears, un del llocs, diuen, més segurs del món. Jo no sé si fiar-me’n. De Brest ja he vist prou.

Brest és un port militar, el port està ocupat actualment per la Marina.
Prefereisc veure de Bretanya l’ambient medieval i no el bèl·lic, així que anem cap a QUIMPER on hi ha un bon assortiment de cases de fusta.



A Quimper hi ha moltes cases medievals situades als carrers comercials.

La catedral gòtica té unes espectaculars torres. Les mirem des d’un pati que té unes reixes, que no són antigues, però m’agraden. També les mirem des de la porta principal d’entrada on hi ha instal·lada una dona amb una paradeta on ven encaixos i brodats  i que va vestida amb la vestimenta tradicional. No és jove i sap de negocis, només veu gent amb càmeres de fotografiar diu: foto, un euro. Jo li faig la foto clandestinament i sense pagar.



                                La catedral per fora i la dona venedora.

Ah! i dins de l’església hi ha una peculiaritat. Normalment quan s’entra a una església, o catedral, i es mira cap a l’altar es troba harmonia, simetria. Esta no, la nau principal no està recta, no està alineada! i és clarament visible al primer colp d’ull.

Quimper és una ciutat comercial. Hi ha moltes botigues aprofitant els baixos de les cases medievals Té activitat, moviment amb gent amunt i avall, sobre tot als carrers que envolten la catedral que és per on nosaltres ens movem.


I les xemeneis, heu vist les xemeneies?

I més cases..i més carrers...sempre al voltant de la catedral.
Estos carrers són tots comercials. Les cases del fusta del passat han estat restaurades i ara s’han convertit en botigues de roba, de complements... A la part baixa s’ha adaptat el comerç i a la paret alta s’ha restaurat seguint fidelment el que hi havia abans. No queda mal eixa simbiosi antic-modern, passat-actualitat.


Quimper irradia vida. Hi ha molt de moviment i activitat.

Entrem a un mercat tancat: formatges... una creperia artesanal..i una botiga de productes espanyols...oli i pernil ibèric com a productes principals.


El mercat tancat, hi entrem per escodrinyar els productes locals.

Eixim del mercat i continuem passejant lliurement sense plànol, les torres de la catedral fan, com si foren un far, de guia. Tots els carrers em semblen igual però el conjunt té alguna cosa especial. malgrat trobar-nos en tot moment comerços i cases medievals.


Cada racó és especial.

QUADERN DE VIATGE, BRETANYA , estiu 2012

Si vols saber més sobre BRETANYA- NORMANDIA, clica a l'etiqueta corresponent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada