Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 24 de novembre del 2015

LISBOA: I seguim passejat per la ciutat més apartada del centre.(II-PART)

I seguim el passeig per Lisboa partint des de praça do Comerço...ens allunyem del centre...


Praça do Comerço és el punt neutàlgic de Lisboa. Hi anem i retornem, una i moltes vegades, ens agrada l'aire fresc que s'hi respira i la llum tan clara del dia. Tambè anem de nit, encara que la ciutat compta amb altres zones més ambientades per gaudir una vegada s'amaga el sol.

Hem visitat la part dreta seguint l'avinguda da Ribeira das naus i hem arribat fins a la zona on hem agafat el tren cap a Betlem, que per importància monumental i històrica es mereix capitol a banda. 

Ara canviem de terç. Retornem a la plaça principal, praça do Comerço des d'on haviem iniciat este primer passeig vora el riu i fem el trajecte cap a l'altre costat. De nou ens situem mirant el riu  Tajo però  anem cap a l’esquerra.

Molt a prop de la plaça, rua dos Bacalhoeiros, i molt a prop del riu, en ple barri d’Alfama, està la casa dos Bicos del segle XVI,el nom és perquè la façana, amb aire renaixentista,  està feta amb pedra tallada en punta de diamant simètricament col•locada És un edifici peculiar per l’estil emprat manuelí i influences italianes.

Fundació José Saramago


Les portes i finestres són totes diferents i de grandàries variades. La façana em recorda a la casa de los picos de Segovia i a la casa de las conchas de Salamanca, i és que totes tres pertanyen a la mateixa època i l’estil era molt popular en l’europa del segle XVI. Una peculiaritat més, també es important històricament donat que pertanyia a Alfonso de Albuquerque, virrey de la India, així com per hi haver trobat vestigis arqueològics romans. Durant el terratrèmol de 1755 va sobrir desperfectes i va perdre el pis superior, va ser restaurat i durant la major part del segle XX va ser utilitzat com magatzem de bacallà.

Casa on està la fundació de Saramago.

Des del 13 de juny 2012 és la seu de la fundació Saramago, l’únic premi nobel de literatura portugués. Ës una institució privada cultural s’hi fan representacions d’obres de teatre, conferències o col•loquis.  A la casa do Bicos hi ha una exposició permanent dedicada a l’obra i vida de l‘escriptor. I conserva sota una olivera part de les cendres de l’escriptor. L’edifici es propietat municipal però deixat a la fundació per deu anys.

Cartell a l'entrada

Vora riu, quasi, també es digne de visitar el museu del taulell, a qui li dedique capítol especial. Com em va agradar! Està massa allunyat per anar a peu des del centre, però hi ha transport per anar-hi amb facilitat.


Un museu que és una meravella...

També mirant el riu està el modern Parque das Naçoes, nosaltres hi anem amb autobus, també s’hi pot anar amb metro parant en la moderna estacio ferroviraia Oriente. 

Esta part de Lisboa va ser protagonista durant l’exposició Universal de 1998, Parque das Naciones, va ser un gran esforç de modernitat i d’aprofitament del terreny fins apropar-se al riu. Nosaltres fem la visita curta, donem una volta i se’n tornem. Tot depèn de gustos i jo prefereisc perdre’m més per la zona vella que per no esta.

L’estació de trens on està el metro, va ser creada per a l’ocasió, és moderna i funcional, L’exterior sembla una xarxa de mar.  És impossible no parar l’atenció per ser una estructura que als espanyols ja ens resulta familiar perquè està dissenyada per Calatrava. I a l’interior del metro, la línia roja, destaquen del metro les estacions decoradesper artistes moderns, tot un goig per a la vista.

Parc de les nacions...

El Parc de les Nacions és un espai viu i multi funcional, residencial i amb totes les infraestructures necessàries per portar una vida moderna, just és la contraposició al sabor antic que s’hi respira al centre lisboeta. Hi ha tota classe de serveis que necessiten la gent que viu a la zona residencial i els que  s’escapen a esta part de Lisboa per canviar o passejar en família una vesprada.

Parc de les nacions...

M’agrada un aspecte, el fet que els lisboetes han sabut aprofitar tot allò que  es creà per a un esdeveniment esporàdic i ho estan amortitzant, no com en altres països on els espais creats, on s’invertiren molt de pressupost, s’han deixat perdre.

Hi ha centre comercial i bars... i terrasses per gaudir del sol vora el riu i restaurants, jardins, l’ oceanografic i altres edificis d’esplai...

Parc de les nacions...


Hi ha un detall que em crida l’atenció, és la telecabina que permet un passeig per l’aire sobre el Parc de les Nacions en un recorregut junt al Tajo.

Parc de les nacions...

El pont Vasco de Gama és una de les obres magistrals, és el pont més llarg d’Europa, va ser inaugurat també l’any 1998 amb moriu de l’exposició mundial.  I no va estar lliure de controvesia donat que passa molt a prop del parc natural de l’estiari del tajo que és una important area de nidificació d’aus aquatiques per la qual cosa van haver de prendre’s moltes mesures de precaució. També la construcció d’esta pont va suposar reallotjar a unes 300 families. Es una obra colossal, tan llarga que l’objectiu de la camara no arriba a trobar la prespectiva que alamce tot. Té 17 quilòmetres i 10 van sobre les aigües del riu Tajo. Em deixa bocabada, és espectacular, és el que més m’ha agradat en esta part moderna de Lisboa.  

Pont Vasco de Gama al parc de les nacions.

Tornem agafant el metro i admirem la decoració de les estacions de metro de la linia roja, que es creà com escaparate d’art durant l’expo 98 mostrant escultures i murals de ceramica d’artistes de fama internacional inspirades a l’oceà.

Interior de l'estació del metro.
Ja has llegit la primera part?


QUADERN DE VIATGE, LISBOA: estiu 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada