Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 21 d’octubre de 2017

CIUTAT de XÀTIVA (València)

Un passeig entre els molts que es poden fer a la capital de la Costera.

Hui us convide a fer un passeig per Xàtiva, un passeig entre els molts que es poden fer a la capital de la Costera. Un dia ja us vaig mostrar una ruta entre torres i muralles. Quin goig! Altre dia us vaig acompanyar pel Castell contant-vos un poc de la història, una meravella! En altra ocasió vaig mostrar el seu betlem monumental, el que cada Nadal es munta en l’Albereda Jaume I. Grandiós! 

I hui recorrerem una xicoteta part urbana però eixirem també per sendes rondant el castell, per tornar després de nou a trepitjar els seus carrers i parar en raconets especials. En conjunt és un passeig agradable. M’agrada molt Xàtiva i no puc evitar parlar amb lloances.

La ruta que us mostre proposada per un grup d’amants dels paratges del País valencià, parteix de la Font del lleó, lloc cèntric punt de trobada de molta gent. També és el punt concret on he quedat hui amb els que seran els meus companys de ruta,  un grup de facebookers a qui no conec, que compartim el gust pels paisatges que ens envolten. Generalment quan visite un poble o ciutat m’agrada anar al meu aire, però s’han de fer excepcions...i esta és l’ocasió idònia. Al final m’alegre molt d’haver-me deixat guiar per esta ciutat on vinc sovint i fins i tot he estat treballant,  perquè he descobert carrers per on mai havia passat. Ara us els mostre a vosaltres per a que els visiteu també i gaudiu, com jo, del passeig.

Eixim de la Font del lleó, porta d’entrada en l’antiguitat. La reproducció del que era la porta antiga està en una redona molt important que també dona la benvinguda als cotxes que actualment entren a Xàtiva.


La Font del Lleó.

Una vegada estem tots acreditats, (hi ha molt bona organització),  iniciem el trajecte enfilant-nos pel carrer del portal del lleó. Seguim a Juanra que és un “socarrat”, que és, que per als que no ho saben, com anomenen als nascuts a Xàtiva. Si escarbeu en la història, sabreu la raó. Jo no em pare hui en qüestions històriques, tal volta altre dia que visite a Felip II a l’almodí, el museu on s’hi troba cap avall, hom faça.


Foto feta per  l'amic Pascual, Dturisme, guia de turisme de Xàtiva, amb una aplicació de mòbil que representa la xàtiva cremada pel rei, comdemnat pels xativins a viure cap avall ales parets del museu.

 En perpendicular al carrer per on anem hi ha, altre molt bonic, al meu parer el més bonic i senyorial de Xàtiva, és el carrer Moncada, ple d’història, ja us explicaré més, es mereix atenció especial. 

Estem prop de la plaça la Seu, la de Calixte III, però fem parada davant d’una farmàcia. Però no és qualsevol farmàcia. És la botica central i retaule rococó de ca Artigues, del segle XVIII.  Només la façana és rellevant perquè hi ha un gran retaule de taulells dedicat a la Verge de la Seu. La Verge hi és envoltada de personatges de Xàtiva que arribaren a un nivell important dins del mon eclesiàstic o els que foren santificats. S’hi veu la ciutat emmurallada amb altres personatges importants de l’època.



Retaule a ca Artigues, la botica central.

La plaça la Seu és molt espaiosa i acull dos monuments importants. La Seu i l’actual centre de salut publica. En esta ocasió no entrem dins dels edificis, només donem una volta per fora la Seu i entrem al pati de l’antic hospital.

De l’exterior de l’església Col·legial basílica la Seu destaca que falta una torre, que s’inicià i no s’acabà…és per això que es diu “tardes més que les obres de la Seu”.


La Seu.

Front a la col·legiata està un dels monuments més bonics de Xàtiva, el que va ser l’hospital real fundat per Jaume I l’any 1244. És bé d’interès cultural des de 1981. En altra ocasió entraré per veure les sales o la capella, hui només entrem a pati per escodrinyar i parem l’atenció en la façana amb arcs, pinacles, àngels, músics envoltant la Verge... pilastres i quatre finestrals...tot barrejant estils de diferents èpoques però creant harmonia. El conjunt està coronat per una galeria de menuts arcs de mig punt, que recorden als dels palaus de Florència..



L'hospital real.

Després agafem el carrer sant Domènech, el sabor medieval es respira a cada pas, i trobem  el  convent de sant Domènech  que iniciat per Jaume II va anar evolucionant. Situat en lloc estratègic entre poder civil i religiós, la tasca realitzada pel monjos va ser molt important des de l’època medieval quan va ser centre important de traducció de llengües, fins a la desamortització al segle XIX quan passà a mans privades. I el convent va complir diverses funcions, jo ho recorde com a teatre i cinema. A la dècada de 1960 i part de la dècada següent, per política urbanística començaren a enderrocar l’edifici però el procés es paralitzà per protesta  de  persones compromeses amb Xàtiva i la seua història, aconseguint la protecció com a monument nacional i adequació del que quedava de l’edifici per  a ús cultural.



Sant Domenech.


Eixim i seguint el carrer, passem per un col·legi públic que em porta bons records, l’escola d’adults i el conservatori. 

Anem per la part antiga ...entre carrerons estrets molt allunyats del que la Xàtiva comercial representa.

Tot just en este punt ens enfilem cap amunt per un preciós carrer. Estem en la part  que queda del barri medieval jueu, és el carrer de las santas. Mai havia passat per este carrer! Em sembla que no estiga caminant per Xàtiva! Esta zona és el que queda del nucli jueu i el carrer és peculiar, bonic, acollidor i es té cura de tenir-ho tot net i emblanquinat.


Carrer Les Santes.

Així estem deixant la part urbana per començar a trepitjar per sendes. La primera és un camí de terra ben condicionat amb vistes a la ciutat que seguim gaudint d’unes vistes precioses de la ciutat.

Camí del mirador Bellveret.


Fins a arribar al mirador Bellveret, on des de 1992 hi ha una escultura de l’artista de l’Alcúdia Manolo Boix dedicada a la pilota valenciana, l’esport autòcton, és l’anomenat Arc daurat. M’agrada, són dos braços amb uns mans que s’ajunten.



escultura de Manolo Boix


Des del mirador anem a l’església de sant Feliu, que tenim a mà dreta.
De lluny, l'esglèsia de sant Feliu


Però abans passem per davant de l’església de sant Josep i santa Barbera patrons dels fusters i dels obrers on hi ha un lloc molt agradable per descansar i fer-se un refresc. És un moment, només per mirar l’anomenada porta d’Aljama de la muralla àrab, per on diuen entrà Jaume I després de conquerir la ciutat l’any 1244.


Sant Josep i santa Barbera

De camí a sant Feliu passem pel que queda d'un palau àrab.

Palau àrab.

Sant Feliu és una  joia d’art, una de les esglésies més antigues valencianes. Va ser construïda sobre restes d’una antiga església visigòtica. l’any 1265 després de la conquesta de Jaume I coincidint amb l’expansió del gòtic per València, per al qual cosa crida l’atenció que la  portada siga romànica, és un element peculiar per ser un dels pocs exemples que queden per estes terres.



Sant Feliu.

L’havia vista per fora però ara entre dins per admirar el que custodia. Hi ha un retaule iniciat al  segle XV és la peça més important pels jurats, magistrats municipals, per la qual cosa estan els escuts de la ciutat i el real de la corona d’Aragó.

La Verge i San  Cristòfol hi són. A les parets hi ha valuoses pintures de meitat del segle XIV, en part restaurades formant el conjunt medieval més important de la comunitat valenciana.



Sant Feliu.

Després de sant Feliu agafem camp a traves i una senda ens porta a la nevera on ja vaig estar quan vaig fer la ruta per les muralles. I mentrestant admirem la nevera,  fem un descans perquè el calor comença a molestar. 

De nou descendim  baixant per camins de terra, roques i pedres. Com el grup va al seu aire els que anem en la capçalera no sabem bé si encertem o no la senda però com anem cap avall sabem que anem ben encaminats. 

I al final trobem la carretera i cases, hem arribat al carrer Gaiata i anem al carrer Blanc, carrer on va nàixer el cantant Raimón.

De camí a la plaça de sant Jordi


De tornada em pare a observar amb detall una escultura al la plaça de sant Jordi, és preciosa, i és cert que ho és. Està recent inaugurada. Encara que qui em coneix pot pensar que és un pensament subjectiu  perquè conec als autors, Olivares i Amoros, i sap que sempre parle bé d’ells.


Escultura d'Olivares i Amoros.

Jo m’he acomiadat del grup en el que he fet la ruta, ells pugen al castell que és una bona opció, dinar i fer un passeig pels dos castells.


El castell menor des del castell major.

Altra opció és dinar a qualsevol restaurant de Xàtiva i seguir fent passeig per Xàtiva. Per a qui vulga saber més seguiré mostrant-vos Xàtiva per a seguir el passeig per la vesprada...no ho dubteu...

QUADERN DE VIATGE, primavera (30-4-2017)


dimarts, 17 d’octubre de 2017

FOTOS i MÚSICA: AIGUES MORTES ( França)

I de sobte... un poblet envoltant totalment de muralles que resguarden com en l'antiguitat les cases i els habitants. 
Però ara ja no arriben enemics per envair la ciutat, sinò turisme atret pel seu encant. 


Música: 
la RUE KETANOU
Tu parles trop




dissabte, 14 d’octubre de 2017

CROÀCIA: DUBROVNIK, III PART: Des de les altures

Des de les altures trobem les millors vistes.



La silueta de les muralles envoltant el casc antic de Dubrovnik és característica. Canvia molt veure la ciutat des de la perspectiva de “a peu” que agafant altura. Si volem veure el casc antic des de dalt hi ha diverses opcions.


En primer lloc s’hi pot pujar a les muralles i fer el camí de ronda observant la ciutat a traves de les teules ataronjades. Només entrar per la porta Pile s’hi veuen les escalinates d’accés, al costat de ’oficina de turisme que éss on es venen entrades. Hi ha altres accessos, al Fuerte San Juan i a la torre de San Lucas, prop de la torre Ploce.

Escala d'accés al passeig per les muralles.
Hi ha intrèpids que no tenen por ni a caminar ni al sol. La caminada es fa a 25 metres d’altura i es distingeixen les teulades velles de les noves despres de la restauració a partir de la guerra de la independencia. Hi ha dos quilòmetres que caminar, jo no m’anime i simplement la mire i mire als valents que ho fan, Hi ha gent amb coratge, de debó. Amb els 32º que fa al migdia i tenen forces i ànim per fer el recorregut per la muralla. El trajecte li dóna la volta, va en una direcció solament, afortunadament perquè així hi ha més fluïdesa de gent que no entropessa amb altra gent de cara.


Passeig per les muralles.


En el camí alhora que es poden  observar les teulades de la ciutat intramurs van trobant-se les diferents torres i portes: la porta de Pile, on està l’estatua de san Blas, la fortalesa Bokar,la fortalesa de San Juan, la torre de san Lucas, el fuerte Revellin, la porta de Ploce, la porta de Buza i la fortalesa Minceta, que està situada en la part més alta de la ciutat.



En segon lloc podem pujar al telefèric, (cable car) és el que jo faig,  3 minuts dura el trajecte en una cabina que caben al voltant de 25 persones. També s’hi pot pujar a peu seguint una cami que fa ziga zaga.  Està a  la muntanya anomenda Srdj a 385 metres. L’eixida està situada al nord dels murs de la ciutat. Hi ha dues maneres d’accedir-hi. Per dins de la ciutat pujant uns pesades escales  s’eix pel Fuerte Minceta i en creuar la carretera està el  punt on venen els bitllets.


Fuerte Minceta.



Però si estàs fora de les muralles,  abans d’entrar per la porta Pile, cal agafar un carrer que voreja la muralla i seguint el camí sempre amunt,  en un tres i no res hi és la torre. És el camí més aconsellable, més lleuger i curt que l’altre.


Les teulades de Dubrovnik, es distingeixen les velles de les restaurades.


El telefèric va ser inaugurat l’any 1969 però durant la guerra dels Balcans. a la dècada de 1990, va ser destruït. Es va tornar a posar en funcionament l’any 2010, des d’aleshores hi és, a 405 metres sobre el nivell del mar.


Vistes pujant amb el telefèric.

Val la pena pujar-hi per gaudir de les incomparable vistes de la ciutat, la costa i els arxipèlags de l’Adriàtic. Hi ha dos pisos.

Vistes de de Srdj.

Entre vista i vista donem una volta. També hi és el restaurant Panorama on cuinen menjar croata. La posada de sol des d’este punt deu ser fascinant. Altra cosa que se me queda pendent per a quan torne a Dubrovnik, contemplar des d’este lloc l’amagada del sol i com l’astre rei cau al mar.


Vistes de de Srdj.





S’està molt bé allà dalt, el calor no es nota tant. No tenim pressa ni horari però cal baixar, la visita a la ciutat s’ha de continuar.

Vistes baixant amb el telefèric.


I altra manera en la que es veu Dubrovnik des de les altures és des de la carretera que va a l’aeroport que va vorejant la costa. Esta va ser la primera sorpresa que vaig rebre en arribar al país: el poder gaudir al llarg de 21 quilòmetres que dura el trajecte de l’aeroport a la ciutat d’unes vistes precioses, primer dels poblets costaners i després del casc antic de la ciutat que anava  a visitar. La muralla envoltant uns carrers empresonats s’hi veia preciosa amb l’illa Lokrum al costat. Tot anunciava que el que anava a visitar era bonic i especial.


Vistes des de la carretera que va de l'aeroport a la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA




dimarts, 10 d’octubre de 2017

CROÀCIA: DUBROVNIK II PART: Els ports i les platges

 A Dubrovnik  la gent busca especialment les platges, el sol i l’aire que minore el calor sufocant que de vegades pot arribar a ser insuportable.

Estem en estiu i és Croàcia, així que necessàriament fa calor, però la brisa suavitza. Em consola saber que la setmana anterior hi havia 5 graus més i el calor era més insuportable encara. Pense que he tingut sort.

I quanta gent! N’hi ha tanta!  Cada dia paren creuers al port. Alguns són molt grans i descarreguen milers de persones.  En estiu hi ha molt de turisme, es pot dir que l'estiu a Croàcia s'allarga perquè es concentra en 6 mesos de l’any, els altres 4 a Dubrovnik es descansa.




Malgrat ser molts els espanyols que els visitem, de castellà en saben poc i els que en saben és amb accent sud-americà perquè l’aprenen de les telenovel·les. A Croàcia la televisió es veu en versió original subtitulada en croata. Així s’aprenen idiomes. 

El sou mitja és de 700 euros, una misèria. Per això volen turisme i més turisme que deixa divises i propines. La vida és molt cara i per al turista encara ho és més, per la qual cosa si es vol prendre qualsevol refresc o menjar,  sempre serà més barat quan més allunyat de l’allau de gent.



Últimament la ciutat està de moda per ser escenari de “Juego de tronos”.  Hi s'ha filmat una de les seqüències més destacades, la del desembarcament del rei. La pel.licula no és el que més m’interessa de la ciutat perquè no soc seguidora de la sèrie però ho dic  per si hi ha algu que ho és.  El desembarcament es va filmar al port vell. Hi vaig. És un lloc molt bonic per fer un passeig.

Port vell

Done una volta molt agradable mirant els vaixells. Seguint el passeig pel port velll, em dirigeisc al Fuerte de san Juan que és un edifici  del segle XIV que va ser remodelat al segle XVI donant-li l’aspecte actual. Va servir per protegir el port vell. Just enfront hi ha altra torre defensiva i antigament el port es tancava amb un cadenat que anava de torre a torre. Als baixos de Fuerte san Juan actualment s’hi troba l’aquari i al primer i segon pis el museu marítim.


Fuerte San Juan

Vorejant l’edifici  hi ha  molta gent que es banya, pren el sol i xarra amb la colla d'amics. Fa calor però l’aire del mar suavitza la xafogor i no s’està malament.


Fuerte San Juan
I parlant de torres... hi ha altra torre defensiva que dóna al mar: és el fort Bokar.

 
Fuerte Bokar

Però retornem al port vell on estavem. Des del Fuerte de San Juan hi ha una  magnifica panoràmica del barri més selecte de Dubrovnik. És la zona de la porta oriental Ploce, la platja de Banje, on s’hi concentren els hotels de luxe i on estan les millors platges que miren a l’illa de Lokrum i al port vell. S’hi va creuant la porta de Ploce, caminant 90metres. 

És platja d’arena i la visiten molts famosos, models i esportistes. Hi ha ambient sofisticat i elegant. Antigament era on s’hi tenien que quedar els que arribaven a la ciutat per passar el temps estimat de quarantena. Els temps han canviat!


Platja de Banje vista des del port vell.

La font d’ingressos actual és el turisme, el necessiten, és evident. Tot està preparat per a rebre’l, uns establiments  són més competents que altres. Entrem  a un banc per canviar moneda i no tenen molta pressa en atendre…tenim el torn que hem agafat amb una màquina com les que hi ha als supermercats però no avancen. No s’espanten veient que la gent entra al banc,  n’eixen pocs i no paren d’entrar. Estos detalls són el que  em fan pensar que l’allau turístic encara els ve gran.


 Quan el turisme arriba en creuers ho fa al port nou anomenat Gruz. Tambè els autobusos aparquen en esta part de la ciutat i els ferrys atraquen en este port. Així que Gruz és la porta oficial d’entrada de tot aquell que arriba a Dubrovnik per mar i tambè per aire, perquè és el primer que veiem quan entrem a la ciutat procedents de l'aeroport. 

Nosaltres tenim l’hotel prop del port Gruz i de nit fem una passejada  per fer una ullada als als vaixells que hi descansen. Hi ha de tot, alguns són de molt de luxe i molta grandària.


Un dels nombrosos creuers que cada dia paren al port nou, a Gruz.

Durant el passeig gaudim de posades de sol boniques, el mar sempre crea un escenari de pel·lícula.


Port de Gruz

A prop de Gruz està el barri de Lapad, que és pròpiament la zona entre hotels i platges. Des d'este punt, el camí fins al casc antic dura uns 40 minuts a peu i en el trajecte s’hi veien molts palauets que ara són residències.

Però nosaltres no fem el passeig a peu al centre sinó que anem cap al mar, les platges estan per altre costat,  és on de nit trobem molt d’ambient. Hi ha molts hotels i conforme anem apropant-nos a la platja, l’ambient és torna més selecte i la gent més refinada. I és que hi són els hotels més carregats d’estrelles. 

En el nostre passeig nocturn no trobem molta gent, hi ha pocs turistes i és que fonamentalment Dubrovnik és turisme de dia, els dels creuers que atraquen al port de Gruz i a la nit continuen trajecte cap a altre port important.


Lapad
Estos barris de Dubrovnik, Lapad i Gruz, no tenen res a veure amb la part històrica , la de dins de les muralles, però està bé veure- ho per saber que la ciutat és més que el casc històric.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA