Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 25 de febrer de 2017

IRLANDA: pinzellades de DUBLIN, la capital -II PART

...i a Dublin, la cervesa Guiness té un museu dedicat a ella...




Irlanda m'agrada i esta capital m'encisa, sembla com si anara per casa. El passeig continua... 

Ah... els pubs! són una temptació! Siga el que siga, encara que per la nit anem a la zona de "marxa", perquè allà donde fueres haz lo que vieres... pel mati estem en forma per seguir caminant. 

Anem a la Grafton Street que és el carrer comercial amb més encís de la ciutat, pel colorit, pels cafès, per les botigues... i per les actuacions en directe d’artistes i cantants. Al final del carrer està l’afamat centre comercial Stephen’s Green, al que cal entrar-hi, encara que siga per veure l’estructura metàl·lica interior sota un sostre de vidre que li dóna aspecte d’hivernacle i un aire romàntic.

Enfront del centre comercial hi ha un dels parcs més bonics de la ciutat, St. Stephens Green on els locals van a  descansar asseguts a la gespa.



centre comercial

Trobem a la famosa  Molly Malone, en escultura, clar!. Molly és un personatge del segle XVII, fictici o real, no se sap. Era una venedora de peix que, representa la vida popular de Dublin, així com James Joyce representa la vida cultural. També es diu de Molly Malone, que de nit era una prostituta. La fama de la pescatera arribà fins a l’extrem que se li va dedicar una cançó que és l’himne no oficial d’Irlanda.

Molly Malone


    
 A James Joyce també l’hem vist abans i també hem fet el mateix protocol que a Molly, hem parat a  saludar-lo, s’ha de ser educats! L’escriptor no pot faltar en la ciutat que tantes vegades va descriure als seus escrits.

James Joyce

Visitem el Trinity college, la universitat més antiga d’Irlanda, que va ser fundada per la reina Isabel I l’any 1592. Segles i segles d’història imposen, causen un respecte especial. Hi estan les residencies dels estudiants, l’ambient ple de joves ha de ser fantàstic.

Al Trinity entrem a l’exposició del llibre de Kells que és un manuscrit escolàstic molt preuat, és del segle VIII. Són  miniatures fetes al monestir de Kell, lloc que era un dels focus culturals més importants de l’alta edat mitjana. També visitem la biblioteca... la més gran que he vist a la meua vida... quina meravella!! Em quede bocabadada amb la sala gran, la long room, que té 65 metres de llarga i acull més de 200.000, dels més antics de la biblioteca.





No ens cansem de passejar per l’acollidora ciutat. Una particularitat de Dublín respecte a la resta de capitals europees és que la catedral i tot allò que representa el poder medieval o de l’edat moderna no està al centre. St. Patricks Cathedral, l’església més gran del país és una meravella.




            
Anem al barri georgià i a la plaça Merrion Square, que  té un encís especial perquè està formada per cases georgianes de colors diversos que ressalten sobre la rajola roja dels edificis. Són cases que van ser habitades per personatges importants, Oscar Wilde, que està en escultura al parc central, va ser un d’ells.




           
Hi ha moltes cases georgianes en Dublín. La majoria són estretes i de tres pisos, en esta plaça es veuen totes molt arreglades i condicionades com a galeries, tendes o bed and breakfast.


Que bonica és la ciutat i tota Irlanda...! Estem en un país orgullós dels seus extravagants rècords: el percentatge més alt de dones amb el pèl roig i de quantitat d’ordenacions sacerdotals... i de dies de pluja. També el major consum de te per càpita, l’índex més baix de suïcidis i presumeix de la invenció del llibre més difós en occident després de la Bíblia, el llibre Guiness, fet per l’ inventor de la cervesa local. Per cert, cap a la fàbrica museu Guines  anem, per a que no ens ho conten... diuen que és la més gran d’Europa.  És que cartells de guiness, n’hem vist per tot arreu... es nota que hi ha molta inversió en publicitat i que hi haurà molts beneficis, de fet és el lloc més reclamat turísticament del país.


   
Seguint el plànol anem buscant-la... ens despistem però al capdavall la trobem, hi està, a l’entrada ben gran trobem altre cartell que ens indiquen que hem arribat. Un  d’ells està acompanyat d’una arpa.  L’arpa no és només un instrument musical és símbol de patriotisme gaèlic.

El museu dedicat a la cervesa negra és un gran edifici que barreja externament antiguitat i modernitat...


I per dins... està la  fàbrica que compta amb més de 200 anys de producció de cervesa negra, tot és modern, per tot arreu vídeos, mostradors, explicacions, panels informatius... molta tecnologia. Hi ha fins i tot fonts...




            
Un arpa presideix una escaparata, eixe detall si que m’agrada.


La fàbrica de Guiness, al meu parer, és un muntatge propagandístic emprant última tecnologia. No m’agrada, és el que pense al primer colp. Tampoc es que estiga massa interessada per saber dels secrets de la cervesa, a més a més, em fa pensar en la quantitat de diners malgastats que farien millor funció en altres coses... La torre circular és un bar, Gravity Bar, on et conviden a una cervesa guiness... Encara que “convidar”  és una manera de dir les coses, perquè per entrar hem pagat 14 euros. Al menys hi ha bones vistes de la ciutat i compensa.


        
No em cansaré de dir com m’agrada el país, així que ens acomiadem amb pesar perquè particularment em quedaria més temps. Llàstima que l’estada s’acabe! Triem per a sopar un lloc amb fama per peculiar, és una església!!! Si, si... una església ara reconvertida en restaurant.



         
 I al dia següent... les últimes compres al Pennys (pare del famós Primark,) desprès agafem les maletes, deixem la casa victoriana que ens ha acollit... i cap a Espanya! 

Tornaré Dublin, tornaré Irlanda! Tan de bo siga així perquè és un pais que m'agrada.



QUADERN DE VIATGE, IRLANDA, estiu. 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada