En esta ocasió anem a una abadia que abans era un
castell, un castell amb una trista història darrere...
Hui de
nou us mostre la bella Irlanda, la verda, la plujosa, l’autèntica i la que
conserva molta tradició dels avantpassats. Tot el conjunt és el que li dona
peculiaritat. Com m'agrada!
Seguint amb
les rutes verdes, fem un passeig per la natura, lleuger, un passeig
tranquil i amb l’ingredient de l’aire pur i l’aigua. Irlanda guarda preciosos paratges, alguns ja els hem descobert:
Ens
dirigim cap a una abadia que actualment és un convent de monges amb internat
femení*. És convent des de la primera guerra mundial... però abans era un
castell, un castell que té darrere una trista història.
Per
visitar l'abadia s’ha de pagar i es pot veure el jardí victorià, l’església
gòtica i es pot donar un passeig pel bosc que envolta el llac Kylemore. El jardí
és bonic i està ben cuidat, hi ha hivernacles que conserven les plantes més
delicades i també s’hi veuen plantes exòtiques. És el que fem nosaltres.
Us conte
la història de l’edifici que es remunta al segle XIX, entre 1863 i 1868. El matrimoni Henry
de Manchester format per Mitchell, polític, cirurgià i empresari, i l’esposa Margaret,
visitaren la zona de Connemara de vacances, diuen que de viatge de noces. Enamorats
del paisatge, a Margaret li agradà tant el
lloc que li demanà al marit si podrien construir-hi una casa. El marit, amant
de la cacera i la pesca que hi tenia a
l’abast no li desagradà la idea i li
contestà que no li faria una casa sinó un castell ben gran. I així va fer,
deixà enrere la vida que portava i emprà l’herència paterna en la construcció
d’aquell castell desig de la seua estimada i que seria el refugi d’ambdós de
per vida.
En
quatre anys es construí el castell i a més a més afegiren també el preciós jardí
victorià i un bosc, la qual cosa tenia valor perquè era un terreny on tot era
herbes i arbustos. No va parar en
despeses: 21 hivernacles calfats per tuberies d’aigua, el casell generava la
seua pròpia electricitat, el bosc tenia la pròpia brigada de bombers... i la carretera
cap a Cliffen que passava per la propietat va ser desviada.
A Mitchell
i Margaret Henry se’ls coneixia per generosos. Tenien 300 treballadors que vivien
a la finca i als que pagaven bé, miraven perquè gaudiren de bones condicions de
vida i fins i tot fundaren una escola per als fills. El matrimoni hi va viure
durant uns anys, tingueren 9 fills però malauradament arribà la desgràcia a la família
en forma de mort. Primer va ser Margaret, que es va contagiar de disenteria en
un viatge a Egipte i va morir l’any 1875 amb només 45 anys, i després va morir una
de les filles del matrimoni, la preferida del pare. La vida al Castell ja no
era el mateix, entre 1877 i 1881 Mitchell va construir en honor a l’esposa
absent la xicoteta església gòtica que actualment es visita, decorada amb
àngels i pardalets.Viure-hi era insuportable. Tot el que hi havia recordava les
morts inesperades i tants records i enyor acabà per enfonsar a la família que
ja no vivia a gust en el castell. Així que decidiren anar-se’n de Connemara.
Els ducs
de Manchester foren els que l’any 1903 compraren el castell, el jardí i tot els
que ho envoltava i pertanyia als Henry. I pagarien molt perquè diuen que el
mateix any el reu d’Anglaterra Eduardo VII amb la reina i la princesa Victoria
després d’haver visitat el castell,
havien expressat desitjos de comprar-lo però que era massa car.
Però els
nous inquilins no eren com els primers i duraren poc. Aficionats a les festes i
al joc, els ducs de Manchester perderen el
castell en una partida de cartes. Després passà a mans d’un especulador
de Londres.
Quan l’any
1920 arribaren les monges benedictines el castell procedents de Bèlgica perquè
la guerra havia destruït els seu convent, estava abandonat, el compraren per un
preu simbòlic a la gent local. La comunitat benedictina va obrir l’any 1923
l’internat per a xiquetes que atrauria a filles de la noblesa i filles de
famosos d’arreu del món. Algunes alumnes foren Anjelica Huston o les princeses d’India, filles del Marajá
Ranjit.
Actualment
tot el terreny pertany a les monges i està dedicat al turisme. Les visites turístiques
es limiten als jardins, alguns cottages com el del jardiner... unes sales de l’abadia,
l’església gòtica i el mausoleu on estan
soterrats els primer amos, els Henry.
Es poden
veure audiovisuals explicatius de l vida del castell i la vida monàstica també,
es poden contractar guies per fer passejos o rutes per les muntanyes... Hi ha
moltes alternatives.
QUADERN DE VIATGE, IRLANDA, any 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada