Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 12 de setembre de 2017

POLÒNIA: La capital VARSOVIA-II PART. Entre places.


La sirena és la imatge que es troba a l’escut de la ciutat recordant la creació de la ciutat per dos germans pescadors anomenats Wars i Sawa, nom en polones de Varsòvia, perquè la sirena els ordenà fundar la ciutat vora el riu.


Després d’una primera mirada  seguim camí i arribem a la plaça menuda, Stare Miastro, centre de la ciutat i punt neuràlgic junt a la plaça del castell.



Plaça menuda, Stare Miastro,


Que bonica, que acollidora!. És la plaça de la ciutat vella. Hi és la sirena esperant-nos, a nosaltres i a milers de turistes que la volem fotografiar. Jo passe temps a la plaça, que m’agrada i la trobe amb encant, i a la sirena que hi ha enmig, la fotografie per tots els costats i amb diferent llums perquè el cel hui està variant constnment: que si ix el sol o s’amaga. A la plaça tambe hi ha fonts manuals que són un joc per als més menut i també per a gent com jo que busca el millor marc per a la fotografia.

Plaça menuda, Stare Miastro.


És una meravella per a gaudir amb deteniment, que es el que faig, per les façanes  i per l’ambient.

Plaça menuda, Stare Miastro


Encara que ja sé que va ser reconstruïda després de la guerra perquè nomes quedaren en peu tres façanes, la reconstrucció és una meravella. Mire les cases i els seus colors, mire tot, i la gent a les terrasses i els xiquets que juguen a l’aigua de davall del monument...en esta plaça passe moltes hores.

Plaça menuda, Stare Miastro.


La sirena és imatge que es troba a l’escut de la ciutat recordant la creació de la ciutat per dos germans pescadors anomenats Wars i Sawa, nom en polonés de Varsòvia, als quals la sirena ordenà fundar-la a vora el riu. La sirena porta una espasa i escut per protegir a la ciutat.

Plaça menuda, Stare Miastro

La plaça és Patrimoni de la Humanitat, quasi dues dècades de treball ho valen. De la plaça menuda accedim per una via molt turística a la plaça gran, la del castell. Hi ha altres carrers per on anar-hi.

De camí a la plaça del castell.

Este recorregut es farà habitual metre estem a Varsòvia, els carrers i les places els trepitjarem moltes vegades i al capdavall resulten familiars. Hi està la placa on diu que el centre històric va ser declarat Patromini de la Humanitat.


De camí a la plaça del castell, placa on diu que és monumnet patrimoni de la Humanitat.
De camí a la plaça del castell.


Jo vaig per on s’hi troba la catedral de San Juan Baptista, construïda originàriament en fusta al segle XVIII, es reconstruí amb pedra al XV. Fan concerts d’orgue.


La catedral.

  Junt a la catedral esta l’església dels jesuïtes del segle XVII.

Esglèsia dels jesuites.

La plaça del Castell és enorme, té planta triangular i enmig està la columna de Segismundo III Wasa, el monòlit de 22 metres s’hi va col·locar en 1644 quan fou traslladada la capital a Varsòvia. La columna és de granit i l’estàtua de bronze. L’estàtua és el monument civil mes antic conservat després del Neptuni de Gdansk, va ser recuperada entre enderrocs. La columna va haver de ser reconstruïda.  M’assec a les escales per descansar i mirar el que envolta a la columna, per mirar la gent passar.



Plaça del castell amb la columna de Segismundo.

De lluny es veu l’estadi nacional de futbol, un edifici molt modern que sembla una canasta i es construí per a l’europcopa del 2012.

Al fons,l'estadi de futbol.


El castell és un edifici del segle XIV, de quan els ducs de Mazovia construïren la fortalesa per controlar el pas del Vístula, i es consolida com a castell, de quan Varsòvia és capital. A principi del segle XVII el palau tenia l’estructura actual. Al segle XIX va ser residència dels monarques estrangers que dominaven Polònia, prussians, francesos i russos, i desprès del president polonés fins a 1939. En 1971 començaren les obres de reconstrucció seguint imatges del XVII.

El castell.


Volíem entrar al Castell però en entrar al pati central veiem que les cues eren llargues. No ho férem però quan de sobte plou es quan trobem ocasió. No hi ha cua i a més és bon lloc per refugiar-nos.

El pati del Castell.

M’ha agradat visitar-lo i acabar en la galería Lanckoronski on hi ha una col·lecció de pintura flamenca i  dues peces famoses de Rembrant.

Escudrinye per darrere del castell.

El Castell per darrere.

Passege per  la plaça, i pels voltants, cap a un costat de la columna... i cap a l’altre... En un cantó hi ha una torre des d’on deu haver bones vistes.



Pels voltants de la Plaça del Castell.

Els carruatges esperen els turistes, mire les taques tan ben posades del cavall, són reals...? Algú m’ha dit que no, que són pintades.

Pels voltants de la Plaça del Castell.


I els núvols van canviant de color.

 Plaça del Castell.


Al final plou prou i ens refugiem en un restaurant, és moment del vodka, perquè s'ha de tastar tot. "Allà donde fueres, haz lo que vieres", diu la dita popular. 



En este moment, plou a cànters.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016 POLÒNIA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada