Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 4 de novembre del 2017

ESLOVÈNIA: la capital LJUBLJANA

A primer colp d’ull qualifique la capital d’Eslovènia de ciutat elegant, culta, acollidora, bonica, tranquil·la… una ciutat que enamora on està tot a mà.


Ljubljana és la capital d’Eslovènia, punt estratègic entre altres països com Àustria, Hongria, Itàlia i Croàcia. Nosaltres venim de Croàcia.
Eslovènia té una xicoteta eixida al mar, és una nació menuda i va viure annexionada a l’Imperi Austrohongarès durant 600 anys. Tants anys deixaren petjada en tots els àmbits.  Després va pertànyer a Iugoslàvia i no va obtenir la independència fins a l’any 1991 quan va caure el mur de Berlin. 
Hui he aprés una cosa nova sobre política migratòria. Existeix el que s’anomena espai Schengen que començà a funcionar l’any 1995 i es creà per suprimir fronteres comuns entre els integrants de la unió europea i establir controls comuns en els exteriors. En termes migratoris els països integrants funcionen com un país solament amb una política comú de visats. També he sabut que la Unió Europa i l’espai Schengen són dues zones diferents. Croàcia que pertany a la Unió europea des de 2013, no pertany a l’espai Schengen per la qual cosa quan arribem a la frontera d’Eslovènia hem de passar controls. Per sort el pas és ràpid però no sempre és així.



Només traspassar la frontera d’Eslovènia note la diferència de paisatge. Hi ha conreus als camps i vegetació verda i frondosa. I també a traves del cristall de l'autobus, veig poblets tipus Suïssa. I amb estes imatges bucòliques arribem a la capital.
L’any 1895 la ciutat va patir un terratrèmol. El que s’havia fet malbé s’havia de reconstruir o restaurar. I així a principi del segle XX la ciutat es va desenvolupar sota la influència de la Secessió Vienesa que la formaren un grup d’artistes que pretenien la renovació artística re interpretant estils del passat. Hui en dia els cataloguen dins del modernisme. És per esta raó per la qual trobem molts edificis d’art nouveu, donant a la ciutat un aire alegre i acolorit  que associe inconscientment a vitalitat.
Cal ressaltar un nom, el de l’arquitecte Joze Plecnik (1872-1957), que va ser un dels alumnes més avantatjats en esta corrent modernista. Molts el comparen amb Gaudí i va deixar en la ciutat una petjada significativa edificant molts monuments. Estos edificis  i altres més, “fets a consciència” amb cura i estima són els que li donen a la ciutat la fama de bonica i distingida.
I precisament el primer edifici que ens crida l’atenció quan comencem el passeig cap al casc antic és d’art nouveau. És una meravella. És la casa Vurnik, de 1921, un dels edificis més famosos de Ljubljana per ser representatiu de l’arquitectura de l’estil nacional eslovè, combinat ornamentació de roig blanc i blau, que són els colors de la bandera. M’agradaria entrar i veure’l per dins, imagine que serà bonic, diferent, que trencarà esterotips tradicionals.


Caminant uns metres trobem la Casa Urbanc, amb dosser semicercle format de pètals oberts de vidre i ferro forjat. Va ser el primer centre comercial de la ciutat. Dalt de l’edifici hi ha una estàtua neobarroca de Mercuri, el déu del comerç. Per dins és un centre comercial molt modern amb les botigues més afamades.


L’edifici està en la plaça principal, la plaça anomenada Preseren. Preseren era un poeta, autor de l’himne nacional  i el podem veure a la plaça en forma d’estàtua.


En l’estàtua,  inaugurada l’any 1905, està representat amb la musa de la poesia i està mirant simbòlicament cap a una direcció concreta. Mira on està l’estàtua del seu gran amor, Julija Primic, situada en una façana a l’altra part de la plaça. Va ser un amor prohibit per deferències socials, que generaria versos tristos i  romàntics.


Estem al cor de la ciutat, el riu passa pel costat. L’arquitecte Plecnik es va encarregar de la canalització del riu i el projecte dels arbres i embarcadors, també del triple pont que és el comunica la plaça amb l’altra part de casc antic.



És un lloc ambientat de músics, d’espectacles…de gent passejant o simplement asseguda a una terrassa mirant qui i què passa per davant. Enmig de la plaça hi ha instal·lat un artefacte peculiar, imagine que és temporal, d’estiu. És un cercle delimitat on plou, uns cables estratègicament col·locats deixen caure aigua i així refresca l’ambient i el calor minora. Encara que hui fa una temperatura ideal.  


A la plaça està la Casa Hauptmann, construïda l’any 1873. Va ser una de les cases que va sobreviure al terratrèmol però en comprar-la un comerciant, Hauptman, va manar  redissenyar-la  emprant l’estil de la Secessió Vienesa. Va ser anys en que altres burgesos manaren construir-ne de noves.


En un costat de la plaça està l’església Franciscana de la Anunciación, construïda al segle XVII. És punt de referència perquè el seu color destaca des de la llunyania.


El passeig per Ljubljana, a cada pas, m’enamora... per ser ciutat menuda i acollidora, no arriba a tenir 300000 habitants. M’agrada pels seus carrers només per a vianants, per les cases de colors variats, per l’arquitectura barroca dels període austrohongarès que conviu amb l’esperit l’Eslovènia independent...per tot, esta ciutat és especial.


Veig monuments i edificis barrocs però sense saber què són. Però hi ha un que si identifique, és la universitat, la major i més antiga del país, va ser fundada l’any 1919, i fins la dècada de 1980 va ser l’única d’Eslovènia.


La pau que hi ha a l’atmosfera convida a gaudir del moment sense angoixa. El que fem la major part del temps és donar voltes al casc antic sense rumb fix, anem cap a on les cames ens porten. També parem a descansar, dinar, beure un refresc o fer-nos un gelat, per cert me’n faig un que és dels millors que he menjat en la meua vida i a més a més sense sucre, que una cosa no li lleva l’altra. És en una cafeteria-gelateria on, segons ens diuen,  antigament anaven els escriptors i poetes.




A la ciutat destaca el Castell medieval. Nosaltres no pugem, ens conformen mirant-lo de lluny. Però se que s’hi pot pujar en funicular o a peu i des de dalt hi haurà bones vistes.



Ens enfilem per un carrer important, és el més comercial i on està la catedral i l’Ajuntament. Quanta animació! I alhora no s’escolta barbull. Quin gust, quina educació! I tot net. Des de 2007 començaren a fer obres per embellir la ciutat i restaurant el patrimoni arquitectònic, per això en tot el centre està prohibit circular cotxes, es té cura dels espais verds i de netejar el riu. I es posa importància en el reciclatge del fem. Per tot a l’any 2016 se li va donar el títol de capital verda europea.  





Parem davant d’un  curiosa tenda que ven productes de sal, fins i tot fabriquen xocolate negre amb sal, el taste i està molt bo. També parem a comprar un dolç típic fet amb bescuit i nous: potica, és el seu nom.  Pense que és un bon detall per portar a la família. És una delícia! En compre però no arriben tots a casa, la temptació és molt gran.



Després parem davant de l’ajuntament i entrem. És un edifici amb estil gòtic del segle XV i com molts altres edificis de la ciutat es veu la influencia veneciana. Hi ha un pati interior amb un pou. Al l'interior hi ha sales amb exposicions. 



Molt a prop està la font Robba o font dels tres rius, barroca del segle XVIII i inspirada en la font dels quatre rius de la plaça Navona de Roma. En esta estan representats els deus dels tres rius de la regió: Sava, Ljubljanica y Krka. 

A la part esquerra del carrer està la catedral en honor a san Nicolas, enllestida l’any 1706. L’any 1996 el Papa la va visitar per la qual cosa, en record de la visit,  la imatge del pontifici està  representada en una de les portes. amb un orgue impressionant. L’església té una cúpula verda i dues torres.



Des d’un carrer perpendicular vegem l’església dels franciscans. En esta ciutat es difícil perdre’s.


Anem al mercat on trobem tan curioses com un dispensador de llet o un pes públic per a que la gent puga comprovar si els han pesat bé el que han comprat.





L’edifici de columnes del mercat va ser també obra de L’arquitecte Plecnik. Des del riu es veu millor, ara entre tanta gent és difícil apreciar l’arquitectura. El mercat està molt animat amb  persones, alguns comprant o venent. Vegem paradetes on la gent menja. Dóna ganes de parar-se a dinar. Hi es venen productes típics del país,  fruites i verdures fresques. També hi ha venedores de flors.



A més a més del triple pont que és el primer que hem creuat, hi ha altres. A Ljubljana s'hi pot fer una ruta turistica de ponts i anar creuant-los. Destaca el Pont del drac vinculat a la llegenda de sant Jordi. Sant Jordi està present en molts llocs d’Europa. En Ljubljana se’l considera el protector. El Pont del drac es va fer en arquitectura art nouveau entre 1900 i 1901, era un dels més grans que s’hi construïren en Europa.



De passada vegem el pont de les sabates, que és molt curiós perquè hi ha sabates penjades i també creuem el  pont dels carnissers, on els enamorats posen cadenats en senyal d’amor. Em recorda un pont en Paris al que es van llevar els cadenats al poc temps de veure’l. Els noms d’estos ponts són pels oficis que predominaven  en la zona.



Vages per on vages hi ha ambient romàntic, potser el  proporcione el riu Ljubljanica que divideix el casc antic en dos parts. Hi ha aire pausat, relaxat, no es veuen les presses que caracteritzen les nostres ciutats espanyoles on la gent corre, entropessa  i ni mira qui li passa pel costat. Este és l’encís d’esta capital.



Pel casc antic no passen cotxes només hi ha una excepció el Cavalier que es un cotxe elèctric gratuït que acudeix quan els habitants de la ciutat ho necessiten. Especialment és per a les persones discapacitades o d’edat avançada.



Com no dir que és quasi la ciutat perfecta? Voldria quedar-me més. Quan més veig, més convençuda estic que vull tornar. No sé quan, però ho faré.  He vist la ciutat amb poc temps. És una ciutat per passejar-la sense mirar el rellotge. 

M’agrada el seu ambient, per la tranquil·litat, per les seues plaçoletes i places més grans totes plenes de vida i assortides de cafès i cerveseries. I també m’agrada perquè em recorda ciutats amb encís com Amsterdam, Gante o Bruixes pels ponts i per les bicicletes que circulen sense molestar …quin goig! Però també em recorda Paris, Graz, Salburg, o Praga, pels edificis elegants. Ljubljana té una atmosfera realment familiar.  

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  ESLOVÈNIA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada