Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Nº 13- RESSENYA LITERÀRIA: El conte de la Balladoreta i altres (LLEGIR TRADICIÓ)


*Post actualitzat en novembre de 2014 amb el vídeo de la Balladoreta inclou video i activitats derivades del conte, per treballar amb xiquets i xiquetes.



nº13-El conte de LA BALLADORETA i altres 
(LLEGIR TRADICIÓ)
de Mariló Sanz

Hui dedique el temps als més menuts. Són els més agraïts llegint i escoltant històries, es mereixen tota l’atenció, tan per part meua com de tots. Hui pare l’atenció en això tan bonic que és llegir en valencià i alhora llegir tradició.

Conèixer la tradició i els costums dels llocs on estem o visitem ajuda a entendre el que estem veient. Allà on vaig busque les llegendes del passat, per això li he dedicat temps a les “meues”, les més properes perquè vull donar-les a conèixer.

“La cadireta de boga” és una col•lecció de contes infantils encetada fa anys per l'entitat Caixaontinyent. Va ser una iniciativa lloable, com totes aquelles que proposen editar llibres, una iniciativa parada actualment, però qui sap? , tal volta podria continuar. Tan de bo que així fóra. Tan de bo la resta d’editorials que es preocupen per mantenir l’esperit del paper front al llibre digital no pararen mai.

Este esperit de publicar venia recolzat per la demanda constant del públic infantil perquè és un fet innegable que la col•lecció agrada molt als xiquets. Parle amb informació de primera mà perquè xiquets, pares i mestres m’ho han fet saber. M’ho diuen directament perquè del total de la col•lecció, he de dir modestament, he contribuït escrivint-ne cinc. I ho dic amb modèstia perquè considere una gran sort que em contaren unes històries tan boniques.

La tradició oral és important però cal escriure-ho per a que no es perda, ja que el fil de la continuïtat es pot tallar i si passa, s’obliden estes històries.

M’agrada escriure i m’agrada la història i la tradició. M’agrada escoltar gent gran i m’agrada plasmar les seues històries en la llengua com ho conten, el nostre valencià.  Escriure-les en castellà no seria igual, ni per al altres llegir-ho tampoc. La nostra llengua és rica en expressions i en vocabulari que en alguns casos tenen difícil traducció. Per això m’agrada escriure sempre en valencià , per no perdre l’essència del relat siga allò que m’han contat o allò propi que escric, inventat o no inventat.

“Robert i Cecilia”, el primer conte que vaig escriure per a la col•lecció, tenia de protagonistes dos xiquets “viatgers per obligació”. En “Les perdiuetes”, un dels protagonistes acaba fugint per culpa d’un malentès. En “La valenta raboseta” els dos personatges no paren mai de córrer. En “La Balladoreta”, la protagonista no és viatgera, és una tossuda xiqueta que només vol ballar. I per últim, "El pollaste de Nadal", també se'n va fugint d'un tràgic final. Com veieu...la majoria dels meus ficticis protagonistes i jo compartim esperit viatger.

M’enorgulleix d’esta tasca que tantes satisfaccions m’ha donat, primer xerrant amb les dones grans que tanta saviesa tenen, després jugant amb el llenguatge fent versió dels contes, donant-los forma i musicalitat. També ho passe bé contant-los i al final rebent el somriure d’agraïment dels més menuts. Molts mestres m’han recolzat introduint en el treball escolar el tema de la tradició oral i han tirat mà dels meus contes, he conegut molts xiquets de moltes escoles variades que bocabadats els han escoltat i han gaudit de debò amb el relat.

Seguiu animant a la lectura, continueu inculcant el seu valor als futurs adults. Ells ho agrairan al moment i també en passar els anys. Perquè cada llibre és un joc: el joc d’aprendre noves coses, de visitar altres llocs,  de poder convertir-nos en altre personatge...i per damunt de tot, el joc de somniar i d’imaginar.




Muntage audiovisual: 
Silvia del Carmen Belda
Música: 
Pep Soler
Veu narradora i autora del conte: 
Mariló Sanz
Edició en paper: 
Caixaontinyent


I ARA POTS JUGAR AMB LA BALLADORETA SEGUINT  L'ENLLAÇ al bloc
LA CASETA UN LLOC ESPECIAL.






5 comentaris:

  1. Hola, vull que sapigues que al meu cole hem dramaitzat el conte de la balladoreta i ens ha fet pasar una bona estoneta.
    Hem aprofiat lles festes del barri i hem utiltzat els trajes de les danses i el seus balls així com la música de les danses i les mestres hem representat els personatges.
    Ens ho hem passat d'allò més be.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb tot el que dius...molt bona ressenya i molt bons els contes...Enhorabona...

    ResponElimina
  3. És una alegria saber que la Balladoreta allà on va continua fent festa...
    Gràcies pels comentaris.
    M'he quedat intrigada per saber en quin cole han treballat el conte i han tingut la genial idea d'aprofitar les festes i la vestimenta de les dances del poble.

    ResponElimina
  4. Hui una xiqueta ha portat el conte a classe. La primer feina ha sigut contar-lo. Als xiquets els ha encantat. He fet dues fitxetes per a treballar els ordinals en infantil. Ja te les passaré!

    ResponElimina
  5. Quina alegria Llúcia! no et conec, ni sé en quin col.le estàs, però és una gran satisfacció que el que escric agrade als teus alumnes i tambè que li tragues partit. Passa'm el treball que has fet i per mig del bloc de "la caseta un lloc especial", que no sé si coneixes, ho compartirem amb altres docents. Gràcies pel comentari i gràcies per emprar els contes en el teu treball diari. Que els xiquets aprenen més quan s'ho passen bé és un gran realitat.

    ResponElimina